Posem en marxa el seguiment d'aquesta assignatura:
AUTODESCRIPCIÓ INICIAL Hi ha moltes maneres de descriure una persona. Una d'aquestes i molt sincera és fer un autoretrat de cadascú, explicant com ets, tant físicament com psicologicament, les teves aficions, etc. És pot fer amb primera persona o amb tercera persona. O sigui llibertat per autodescriure't.GRAU DE BRUTÍCIA SEGONS CADA PERSONAA vegades una paraula no té el mateix significat per una persona que per una altre. Una paraula amb el mateix significat, una persona la pot considerar molt bona o molt positiva, metre que una altre la té per molt dolenta o negativa.
Una activitat dinàmica i a la vegada curiosa, per demostrar això, pot ser: una llista de 8 paraules de significat similar, valorar-les amb un número de l'1 al 10, segons el teu criteri, segona la força i valor que li dongui cada persona.
Aquesta activitat s'he realitzat a l'assignatura de Comunicació, Oral, Digital i Escrita, amb paraules del camp semàntic de la "merda".
Com a conclusió d'aquesta activitat és pot dir que es comprova que cadascú dóna una força i un valor a les paraules, segons el seu criteri.
TEXTOS SOBRE EL PROCÉS COMUNICATIUPGÈS,V. (1998). Un tramvia anomenat text. Barcelona: Ed. Empúries.
Text interessant per treballar i conèixer que gràcies a la llengua ens podem comunicar, posar en comú idees diferents, etc. També per conèixer els diferents elements de la comunicació i quina funció fan.
Aquí una petita síntesi de que tracta el text.
La llengua és eterna i interurbana i fa que gràcies a ella ens diferenciem de la resta d’éssers vius. Amb la llengua podem comunicar, és a dir, posar en comú alguna cosa entre un emissor i un receptor. En un procés de comunicació intervé l’emissor que és qui emet la informació, el receptor que és qui la rep, el missatge que és el contingut, la informació, el canal que és per on passa el missatge, pot ser oral o escrit, entre altres, el codi que és la llengua en que és dóna el missatge i el context, és a dir, les circumstàncies que envolten el text. A vegades es pot donar que un mateix text sigui interpretat de manera positiva o negativa segons el context i segons la persona.
Hi ha altres maneres de conèixer i interpretar el procés comunicatiu:Una imatge val més que mil paraules. Tuson, J. (2001). Una imatge no val més que 1000 paraules. Barcelona: Ed Empúries. El text estableix una comparació entre el poder la imatge i la llengua (paraules) com a mitjans per a comunicar-nos.
Està clar que ambdós tenen el seu àmbit d’actuació, i segons el context, pot ésser més adequat l’ús d’un o altre. Però és innegable el poder de la parla, tal com afirma el text, ja que és una condició total que ens defineix com a espècie humana.
Fer silenci. TORRALBA, F. (2006). L'art de saber escoltar. Barcelona. Ed. Pagès.Per escoltar hem de fer silenci. És bàsic per poder escoltar. Aquest silenci cal que sigui FÍSIC ( nosaltres no hem de parlar per escoltar el que l'altre persona ens vol dir) i INTERIOR ( s’ha de posar la ment en blanc per rebre el que ens vol donar i no tenir pensaments que no ens creï interferències ). És aquesta la única manera que aconsseguirem sentir i entendre el que l'altre persona ens diu.
El regal de la comunicació. Sebastià Serrano. El text de Sebastià Serrano, El regal de la comunicació, ens parla sobre que avui en dia, gràcies a les noves tecnologies estem millor comunicats, ja que tenim a l’abast tota mena d’informació i a l’instant. Al fer que una persona tingui més informació la fa més independent de l’entorn, a mesura que creix la informació creix la independència, amb la independència creix, també la mesura de la incertesa. A més informació, més independència, mes llibertat, mes dimensions de vida, més complexitat, però també més alternatives, més variables a controlar, més mons possibles,… un creixement molt gran d’aquesta independència de les persones, com a conseqüència de la quantitat d’informació disponible, però també, de la fragilitat i de la vulnerabilitat.
També, gràcies a aquestes noves tecnologies comparades amb els temps d’abans avui en dia, una persona en un sol dia pot estar al contacte amb tanta informació com la que tenia a l’abast durant tota la vida una persona que va viure al començament del segle XVIII. Ara, pot succeir qualsevol esdeveniment i a l’instant saber el que ha passat o el que està passant, com per exemple els fets de l’onze de setembre del 2001.
Però, a part, em de saber compaginar les noves tecnologies amb els mètodes antics, com papers, llibres,…
En conclusió, les noves tecnologies ens fan estar millor comunicats en el món que ens envolta, i estar informats dels esdeveniments que van succeint.
Aprendre i créixer. BOSCH, E. (2003). Educació i vida quotidiana. VIC: Eumo Ed. Aquest capítol narra la importància de la lectura mitjançant l’exemple d’un nen que explica que ja és gran per què ha aprés a llegir.
Per al nen, el fet de poder articular una paraula sencera és estar envaït per una sensació de creixement i de ganes de que tothom sàpiga que ja sap llegir, tot un orgull. La paraula deixa de ser un problema per transformar-se en una possibilitat per a ell de vagar per nous mons desconeguts i per ser gran.
També fa referència a l’actitud de la professora davant l’aprenentatge del nen. Ella ha d’inspirar confiança per tal de que el nen segueixi aprenent.
Descriu la lectura com a educadora. Aquesta, en veu alta, ha d’estar composta per un bon to de veu, una forma de gesticular, una interpretació dels signes lingüístics... Per arribar a ser “música i teatre”.
ESCOLTAR I SENTIR. TORRALBA, F. ( 2006 ). L'art de saber escoltar. Barcelona. Ed. Pagès.
Explica primer de tot la diferència entre escoltar i sentir; sentir és percebre sorolls com per exemple la bocina d'un cotxe, i en canvi, escoltar és percebre i entendre allò que m'estan dient com per exemple una conversa amb un amic. Seguidament ens parla que l'acció d'escoltar comença per una intuïció i després per un desig d'escoltar.
L'autor, ens deixa ben clar que l'acció d'escoltar no es pot aconseguir sense un esforç del receptor ja que sinó "sentirem" i no escoltarem.
Evidentment també ens diu que escoltar és part del diàleg ja que sense un emisor i un receptor(escoltar) no hi pot haver-hi diàleg.
Finalment, l'autor ens fa reflexionar sobre que les persones sempre escoltem a les persones que pensen com nosaltres; en canvi, quan coneixem algú que té idees contràries a les nostres ja no l'escoltem.
GRAMÀTIQUES DEL SILENCI. SERRANO, S. ( 2009). La festa dels sentits. Barcelona: Ara Llibres.
EL LENGUAGE Y LAS LENGUASPer treballar el llenguatge i la llengua, un bon text és el de TUSON,J. (1984). Lingüística. Barcelona: Barcanova (p. 45-50). Aquest text ens diu que el llenguatge és més que un mijà de comunicació. Per definir aquest llenguatge diu que ens hem de fixar en l'organització i l'entorn, el pensament, la memòria, l'autoexpressió i el mitjà més extens. Aquests són els elements per definir el llenguatge segons TUSON.
Hem de tenir present que hi ha 4 HABILITATS LINGÜÍSTIQUES:- Llegir.
- Escriure.
- Parlar.
- Escoltar.
També es treballa la COMPETÈNCIA COMUNCATVA, que segons Gumperz i Dell Hymes ( 1972), " és el terme més general per definir la capacitat comunicativa d'una persona, capacitat que abraça tant el coneixament de la llengua com l'habilitat per utilitzar-la. L'adquisició d'aquesta competència es configura a partir de l'experiència social, les necessitats i motivacions, i l'acció, que és alhora una font renovada de motivacions, necessitats i experiències".
Hem de tenir present que la COMPETÈNCIA COMUNICATIVA consta de 4 COMPONENTS:
- Competència lingüística / gramatical.
- Competència sociolingüística.
- Competència discursiva
- Competència estratègica.
LA DESCRIPCIÓA la realitat és treballa la descripció amb tot moment. Ja sigui per descriure llocs, persones, objectes, música, vídeos, etc. Hi ha moltes maneres de treballar la descripció.
Una d'aquestes maneres és treballar amb cançons, ja sigui per descriure-les o fins i tot dir que et trensmeten. També es pot treballar amb poemes visuals, poemes textuals, novel·les, assaigs, contes i vídeos.
Una pràctica realitzada ha estat amb tots aquets models anomenats anteriorment.S'han descrit les cançons:
- El gripau blau, Ara va de bo.
- Lila, Whiskyn's.
- Pedro Navaja, Gato Pérez.
- Com un puny, Raimon.
- Nit de Sant Joan, Sisa.
Els poemes visuals treballats no ha estat cap de específic: www.joanbrossa.org/obra/brossa_obra_poesia_visual.htm ( pàgina web d'en Joan Brossa, on pots trobar tot tipus de poemes visuals.
La poesia: Gernika, Palau i Fabre.
Si parlo dels teus ulls, Miquel Martí i Pol
La novel·la: El carrer estret, Josep Pla.
Els homes que no estimaven les dones, Stieg Larsson.
" La tramuntana", dins El geni del país, Josep Pla.
Els assigs:
Salvador Espriu vist per Josep M. Espinàs a Relacions particulars.
Salvador Espriu vist per Baltasar Porcel a Grans catalans d'ara.
Xesco Boix vist per Lluís M. Panyella a www.labicicleta.cat/xescoboix2.htm
El conte:
Abiyoyo, explicat i cantat per Xesco Boix.
El vídeo:
Summercat, anunci d'Estrella Damm, cmpanya estiu 2009.
Tots aquets models de descripció s'han treballat.
Tant parlar de la descripció, dir que és un mode d'organització del discurs que prtén representar lingüísticament persones, animals, objectes, paisatges, èpoques, sentiments, etc.
Els textos descriptius s'estructuren de la següen manera:
- Establiment del tema.
- Caracterització.
- Relació amb el món exterior.
Com es fa per escriure un text descriptiu?
- Idear ( explorar la situació.
- Ordenar ( esquema estructural )
- Textualitzar ( redacció del text)
Hi ha diverses tècniques descriptives:
- Sintagmes nominals àmpliament adjectivats.
- Verbs en present o imperfecte d'indicatiu.
- Paraules que descriuren impressions sensorials.
- Terminologia.
- Definicions
- Enumeracions.
- Recursos expressius; comparacions.
Acabada la informació sobre la descripció, fer un petit èmfasi a Xesco Boix, que va ser una gran persona, que tenia una certa virtud de musicalitzar contes per a infants.
http://www.youtube.com/watch?v=kFkwXcF0gfA ( aquí podem veure un homenatge de TV3 a Xesco Boix )
http://www.youtube.com/watch?v=O0_93PKXgGU&feature=related ( aquí pode veure a Xesco Boix envoltat de nens cantant i recitant contes).
DIFERÈNCIES ENTRE ORAL I ESCRIT
Un individu que vulgui dominar el codi escrit, ha d'aprendre només els específics del codi escrit: aquelles regles que regeixen l'escrit i que no s'utilitzen en l'oral. Així doncs anem a veure les diferències que hi ha entre el codi escit i el codi oral.
Aquestes diferències es poden fer des de dos punts de vista: les diferències CONTEXTUALS i les TEXTUALS.
Les CONTEXTUALS, es refereixen al context ( espai, temps, relació entre els interlocutors .... ). Pel que fa a aquest tiups de característiques, podem dir que la comunicació ORAL és IMMEDIATA, mentre que l'ESCRITA és DIFERIDA.
Basant-nos ens els conceptes anteriors, el l'oral el canal és auditiu mentre que en l'escrit és visual. En quan a la comunicació, en l'oral és espontània i en l'escirt és elaborada. En l'oral els codis més utlitzats són els no-verbals en canvi en l'escirt s'utilitzen poc i en el canal oral hi ha interacció durant l'emicció del text, mentre que en l'escrit no n'hi ha.
Les TEXTUALS, fan referència al missatge, el text.
Pel que fa a aquestes característiques, ens podem basar amb la gramàtica ( adeqüació, coherència ... ), tant dels textos orals com escrits.
Dir també que en aquest tipus no existeixen situacios de comunicació exclusives de l'oral i l'escrit.
Fent referència als conceptes anteriors, podem dir que en quan a l'adeqüació (grau d'adaptació d'un discurs o d'un text a la seva situació comunicativa), en el canal oral hi ha un ús més freqüent de les varietats dialectals i està associat a temes generals i el grau de formalitat és baix, mentre que en l'escrit l'ús més freqüent és l'estàndar i està associat a temes específics i el grau de formalitat és alt.
Pel que fa a la coherència ( propietat del text que selecciona les informacions rellevants de la que és irrellevan), en el canal oral hi ha una selecció menys rigorosa de la informació,és més redundant, l'estructura del text és oberta i les estrucutres són poc estereotipades, en canvi en l'escrit, la selecció de la informació és molt precisa, és menys redundant, l'estrucutra del text és tancada i les estrucutres són estereotipades.
Anem a veure la cohesió ( conjunt de relacions que s'estableixen entre diferents elements o parts del text i que permeten al lecto o a l'oient interpretar amb eficàcia). En el canal oral la cohesió és menys gamatical, utlitiza molt els elements paralingüítics, utilitza cdis no-verbals, freqüència alta de: tu, jo, aquí, ara ... A diferència de l'escrit que la cohesió és més gramatical, utlitza poc els elements paralingüístics, també utilitza poc els codis no-verbals i la freqüència alta de: ell, aquell, meu, alguns ....
A continuació ens centrarem amb la gramàtica ( fonologia i grafia ) que en l'oral incorpora les formes pròpies dels usos espontanis i ràpids mentre que en l'escrit gairebé no incorpora aquestes formes. La gramàtica ( morfologia), l'oral prefereix solucions poc formals i l'escrit prefereix solucions formals. En la gramàtica ( sintaxi ) l'oral té tendència a usar estructures sintàctiques i simples, té una freqüència ata d'anacoluts i frases inacbades, l'ordre dels elements de l'oració és força variable i els el·lipsis són freqüents. Contràriament, en l'escrit l'ús de les estructures és més complex i més desenvolupt, l'absència de frases inacabades, l'ordre de l'oració és més estable i els el·lipsis són menys freqüents. I per acabar en la gramàtica ( lèxic ) dir que en l'oral s'utlitza un lèxic no marcat formalment, no utlitza mots amb singnificats específics, utilitza pronoms i hiperònims, tics lingüístics, onomatopeies, frase fetes .... En canvi en l'escrit el lèxic és marcat formalment, utilitza mots equivalents i precisos, no utlitza onomatopeies, frases fetes ....
En conclusió, dir que l'escrit pesentes unes característiques contextuals i textuals pròpies, diferents de l'oral. L'escriptor haurà d'utilitzar recursos lingüístics.
Anem a veure ara L'ESTATUS DE L'ESCRIT:
La relació oral-escrit ha estat concebuda de formes molt diferents al llarg de la història. Actualment l'oral és l'objecte únic del seus estudis, mentre que l'escrit és un simple mitjà per transcriure la parla. Per comprendre quin és el paper real que juga l'oral en la producció i la comprensió de l'escrit, hem d'aclarir quina és la relació que s'estableix entre els dos codis. Entre els autors que han estudit aquesta relació, Vigner i Scinto ofereixen dues visions globals i complementàries.
El primer analitza la qüestió des de l'òptica de la didàctica de la llengua i presenta tres models de relació, que es corresponen amb tres concepcions de l'ensenyament de la llengua.
ESTATUS DE L'ESCRIT
(segons VIGNER)
L'ESCRIT TRADICIONAL:
* l'escirt és l'objecte exclusiu d'aprenentatge.
* es refusa qualsevol model oral.
* mètodes gramticals i de traducció.
L'ESCRIT, CODI SEGON:
* l'oral és l'objecte primer i primordial.
* s'aprèn l'escrit per transcriure l'oral.
* mètodes àudio-visuals.
L'ESCRIT, LLENGUA:
* l'oral i l'escrit són autònoms.
* s'aprèn a comprendre i produir textos.
* enfocament comunicatiu.
Vigner dóna suport a la última perquè diu que la producció i la comrensió de l'escrit no depenen de l'oral.
ESTATUS DE L'ESCRIT
( segons SINTO )
MODEL DEPENENT ( tradicional )
llengua ---> oral ---> escrit
MODEL INDEPENDENT ( glossemàtica )
llengua: - oral
- escrit
- altres manifestacions.
MODEL EQUIPOL·LENT ( cercle de Praga )
llengua
oral < ----------- > escrit
Conclusió: Vigner i Scinto defensen l'autonomia de l'escrit respecte l'oral. El primer des de l'òptica de la didàctica i l'expressió escrita i el segon des del camp de la psicolingüística. Diuen que l'escrit no necessita l'oral per expressar-se i comunicar idees, i que els dos codis han de tenir un tractament equilibrat i independent en l'aprenentatge de la llengua.Les característiques són les qualitats que té un escirt o discurs quan actúa amb eficàcia com a missatge real en una situació comunicativa. Les podem classificar en:- DESCRIPTIVES: són les que analitzen i expliquen el funcionament d'algun aspecte lingüístic. Hi trobem: la choerència, la cohesió i l'adeqüació.- PRESCRIPTIVES: són les que determinen nomres d'ús. Hi trobem la correcció i la variació.
Entrades
